Bode
A la següent classe vem tractar el quart traçat:
4 Polinomi de segon ordre en el denominador
H(s)= Wo^2/s^2+2pWos+Wo^2
GdB = 20 log|Wo^2/-w^2+2pWojw+Wo^2| = 20 log |1/(w/Wo)^2+2p(w/Wo)+(Wo/Wo)^2
Tenim que fins a Wo GdB és 0 dB, i el pendent que agafa seguidament és de -40 dB/dec.
En aquest cas, però em de tenir en compte que si p està comprés entre 0 i 1, tenim que el traçat asimptòtic de Bode no és exactament recte, i pertant en Wo tindrem diferents GdB en funció de p, i vem fer una taula, una taula que ens ve a ensenyar que si p = 0,5 el GdBWo = 0, si p és més gran, GdBWo serà negatiu, i si p és menor de 0,5, es crea un pic de ressonància.
En aquest cas el traçat de l'argument serà 0 fins a una dècada abans de Wo, després baixarà fins a -pi a on arribarà una dècada després de Wo, i passant per -pi/2 a Wo.
Després de diferents exemples per treballar tots els tipus de traçats, sobretot els de polinomi de segon ordre en el denominador, vem parlar sobre l'ample de banda Bw= 2pWo en p<0,1. I apareix el factor de qualitat:
Q=1/2p
I ja abans d'entrar amb Fourier, vem parlar de comparacions que ens poden facilitar els càlculs:
20 log |Vo|/10^-6 = 20 log |H| + 20 log |Vg|/10^-6
Pertant:
VodBmicroV = GdB + VgdBmicroV
Circuits lineals
Bode
Desprès d'haver parlat de Bode i dels seus traçats, vem parlar de quatre tipus de traçats:
1 Constant
H(s)= k
H(jw) = k
|H(jw)| = |k| --> GdB= 20 log |H(jw)| = 20 log |k|
Els seus asimptòtics són:
El de Gdb constant i el de l'argument també constant a pi.
2 Polinomi de primer ordre en el denominador
H(s)= k/s
H(jw) = k/jw
|H| = k/w --> GdB= 20 log k/w = 20 log k -20 log w;
En aquest cas, tenim si w= k GdB= 0
Si k és diferent de w, tindrem una GdB amb un pendent negatiu.
El de l'argument, en aquest cas serà constant a -pi/2
3 Polinomi de primer ordre en el numerador
H(s) = k·s
H(jw) = k·jw
|H| = kw --> GdB = 20 log kw = 20 log k + 20 log w;
I en aquest cas tenim, si w=1/k GdB=0
I si w és diferent de 1/k, tindrem una GdB amb pendent positiu.
El traçat de l'argument en aquest cas serà constant a pi mitjos.
Desprès d'haver parlat de Bode i dels seus traçats, vem parlar de quatre tipus de traçats:
1 Constant
H(s)= k
H(jw) = k
|H(jw)| = |k| --> GdB= 20 log |H(jw)| = 20 log |k|
Els seus asimptòtics són:
El de Gdb constant i el de l'argument també constant a pi.
2 Polinomi de primer ordre en el denominador
H(s)= k/s
H(jw) = k/jw
|H| = k/w --> GdB= 20 log k/w = 20 log k -20 log w;
En aquest cas, tenim si w= k GdB= 0
Si k és diferent de w, tindrem una GdB amb un pendent negatiu.
El de l'argument, en aquest cas serà constant a -pi/2
3 Polinomi de primer ordre en el numerador
H(s) = k·s
H(jw) = k·jw
|H| = kw --> GdB = 20 log kw = 20 log k + 20 log w;
I en aquest cas tenim, si w=1/k GdB=0
I si w és diferent de 1/k, tindrem una GdB amb pendent positiu.
El traçat de l'argument en aquest cas serà constant a pi mitjos.
Corbes de Resposta Freqüencial
Després de parlar sobre els transformadors, les línies de transmissió, la potència... vem tornar a la H(s), tractada durant tot el curs, però explicada en les primeres classes.
Sabem que H(s) està formada pel mòdul, i per l'argument, i el professor ens va determinar que pertant es podia escriure de la forma K·(s-z1)...(s-zn)/(s-p1)...(s-pn), determinant les z com a zeros i les p com a pols, d'aquesta manera, podem determinar fàcilment on són les arrels d'aquesta funció de ret mitjançant el diagrama p-z.
Traçats de Bode
Hi ha dos traçats, l'aspecte i el de l'argument, per fer el traçat de l'aspecte cal fer:
20log|H(s)| per s = jw
Està basat en asimptòtics, i es determina sobretot pel pendent en dB/dec.
Pel que fa al de l'argument es fa mitjançant l'argument de H(s) per s = jw.
Després de parlar sobre els transformadors, les línies de transmissió, la potència... vem tornar a la H(s), tractada durant tot el curs, però explicada en les primeres classes.
Sabem que H(s) està formada pel mòdul, i per l'argument, i el professor ens va determinar que pertant es podia escriure de la forma K·(s-z1)...(s-zn)/(s-p1)...(s-pn), determinant les z com a zeros i les p com a pols, d'aquesta manera, podem determinar fàcilment on són les arrels d'aquesta funció de ret mitjançant el diagrama p-z.
Traçats de Bode
Hi ha dos traçats, l'aspecte i el de l'argument, per fer el traçat de l'aspecte cal fer:
20log|H(s)| per s = jw
Està basat en asimptòtics, i es determina sobretot pel pendent en dB/dec.
Pel que fa al de l'argument es fa mitjançant l'argument de H(s) per s = jw.
Transformador Perfecte
El funcionament del transformador perfecte ve donat per:
V1/V2=N1/N2 on N1/N2 és l'arrel quadrada de L1/L2
Pertant, podriem dir, que N1/N2 seria equivalent a la n amb la que treballàvem amb el transformador ideal.
Seguidament, vem veure com es comportava el transformador perfecte en el circuit transformat fasorial, i vem veure que el transformador perfecte es comporta com un transformador ideal, que té però una L1 en paral·lel en el circuit primari, i aquesta L1 correspon amb la bobina que forma el circuit primari.
Un cop ja en sabiem el funcionament vem fer uns exemples, i ràpidament vem buscar la manera de poder suprimir aquesta bobina, si ho aconseguíem, teniem la manera de treballar amb un transformador ideal.
I per fer-ho, sabent ja que si a una bobina li connectes un condensador en paral·lel fent que la freqüencia sigui igual a 1/2pi·arrel de L·C, pertant, en aquest cas, ambdós elements de circuit s'anul·laran.
I després d'uns quants exemples, vem parlar sobre algunes de les moltes utilitats que té aquest dispositiu elèctric, el principal és pel transport de l'energia elèctrica, però vem veure altres casos com per exemple, per buscar bombes, els buscadors de metall, les barres de seguretat dels supermercats...
El funcionament del transformador perfecte ve donat per:
V1/V2=N1/N2 on N1/N2 és l'arrel quadrada de L1/L2
Pertant, podriem dir, que N1/N2 seria equivalent a la n amb la que treballàvem amb el transformador ideal.
Seguidament, vem veure com es comportava el transformador perfecte en el circuit transformat fasorial, i vem veure que el transformador perfecte es comporta com un transformador ideal, que té però una L1 en paral·lel en el circuit primari, i aquesta L1 correspon amb la bobina que forma el circuit primari.
Un cop ja en sabiem el funcionament vem fer uns exemples, i ràpidament vem buscar la manera de poder suprimir aquesta bobina, si ho aconseguíem, teniem la manera de treballar amb un transformador ideal.
I per fer-ho, sabent ja que si a una bobina li connectes un condensador en paral·lel fent que la freqüencia sigui igual a 1/2pi·arrel de L·C, pertant, en aquest cas, ambdós elements de circuit s'anul·laran.
I després d'uns quants exemples, vem parlar sobre algunes de les moltes utilitats que té aquest dispositiu elèctric, el principal és pel transport de l'energia elèctrica, però vem veure altres casos com per exemple, per buscar bombes, els buscadors de metall, les barres de seguretat dels supermercats...
Transformador
Per acabar de parlar del transformador ideal, vem mirar que passaria amb les potències en el circuit primari i en el secundari:
P1=V1·I1
P2=-V2·I2
I per tant, substituint V2 i I2 per V1/n i -n·I1 respectivament, vem poder concloure que P1=P2.
Després vem fer exemples per practicar, i després, vem parlar sobre el transformador perfecte, degut a que vem veure que no hi havia cap manera de construir un dispositiu com el transformador ideal, perquè sempre hi apareixen resistències o inductàncies parasites que no ens permeten complir les equacions tractades a l'entrada anterior.
Llavors, vem veure com en intentar construir el transformador ideal, el màxim a prop que ens quedàvem de fer-lo era el transformador perfecte, la manera de fer-lo és debanant dues bobines sobre un nucli ferromagnètic de forma que així ens quedarà el circuit primari i el secundari.
Per acabar de parlar del transformador ideal, vem mirar que passaria amb les potències en el circuit primari i en el secundari:
P1=V1·I1
P2=-V2·I2
I per tant, substituint V2 i I2 per V1/n i -n·I1 respectivament, vem poder concloure que P1=P2.
Després vem fer exemples per practicar, i després, vem parlar sobre el transformador perfecte, degut a que vem veure que no hi havia cap manera de construir un dispositiu com el transformador ideal, perquè sempre hi apareixen resistències o inductàncies parasites que no ens permeten complir les equacions tractades a l'entrada anterior.
Llavors, vem veure com en intentar construir el transformador ideal, el màxim a prop que ens quedàvem de fer-lo era el transformador perfecte, la manera de fer-lo és debanant dues bobines sobre un nucli ferromagnètic de forma que així ens quedarà el circuit primari i el secundari.

El Transformador Ideal
A classe abans de parlar sobre el transformador, vem tractar el transformador ideal per tal d'ajudar-nos a entendre el funcionament del transformador.
Vem començar a parlar sobre el transformador ideal perquè ens havia sorgit un problema amb les línies de transmissió, que passava si la resistència equivalent a la sortida, és a dir RL, és diferent que Zo, la impedància característica de la línia coaxial.
En fer-nos aquesta pregunta, el professor va per tant dir-nos que la solució era usar el transformador, i va dir que qualsevol persona teòrica diria que hem de construir el que seria un transformador ideal per tal de poder solucionar aquest problema.
El transformador ideal pertant ve determinat per unes equacions:
- V1=n·V2
- n·I1=I2
- per n>0 i real
Després de veure això, i de parlar sobre el circuit primari i el secundari, vem endinsar-nos en el nostre problema, i vem veure com es comportava el transformador ideal en el circuit transformat fasorial, la manera de la que treballem els circuits, i seguidament vem veure que passava si posavem una resistència al circuit secundari del transformador ideal. el resultat obtingut va ser aquest:
Req = n^2·R
Seguidament vem mirar el seu comportament amb un condensador i una bobina, i els resultats van ser aquests respectivament:
Zeq = C/n^2
Zeq = n^2L
Línia coaxial
Un exemple de línia de transmissió és la línia de transmissió coaxial que ve marcada per el guany en decibel per metre, GdB/m, i la impedància característica, Zo.
El més important del cable coaxial és que Zo sigui igual a RL.
Si aquesta condició es compleix, podem considerar que la RL està vista pel circuit com si fos un circuit dels que denominem "petits".
Pertant, podem calcular les potències del circuit:
Pin=(|Vg|^2)/2RL
I pertant si passem la potència a dBm, podem usar la següent formula:
PLdBm = PindBm + GdB·m

Aquest és el cable coaxial RG-58, que és el que em tractat més a classe.
Les seves característiques són Zo=50 i GdB/m =0,056dB/m per freqüencies menors a 1GHz
Un exemple de línia de transmissió és la línia de transmissió coaxial que ve marcada per el guany en decibel per metre, GdB/m, i la impedància característica, Zo.
El més important del cable coaxial és que Zo sigui igual a RL.
Si aquesta condició es compleix, podem considerar que la RL està vista pel circuit com si fos un circuit dels que denominem "petits".
Pertant, podem calcular les potències del circuit:
Pin=(|Vg|^2)/2RL
I pertant si passem la potència a dBm, podem usar la següent formula:
PLdBm = PindBm + GdB·m
Aquest és el cable coaxial RG-58, que és el que em tractat més a classe.
Les seves característiques són Zo=50 i GdB/m =0,056dB/m per freqüencies menors a 1GHz
Subscriure's a:
Missatges (Atom)